miércoles, 8 de junio de 2016

split images

SPLIT IMAGES                                         cat/esp/engl
Imatges Partides
Exposició al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas
Torroella de Montgrí  / Girona
Del 11 de Juny a final de Novembre 2016

Avui us proposo uns textes del catàleg de l'exposició que espero que us obrin l'enterés per a visitar la mostra i avans o després, fruir de l'ambient de Torroella.
Ja tinc el catàleg (dissenyat per Ferran Giménez) que ha quedat molt bé. El text principal es de Vicenç Altaio. Formidable.


Amb les cobertes desplegades es realment espectacular.
Aquesta mostra, (vuit obres) és una petita selecció d'una sèrie de gairebé 40 fotomuntatges de dues peces cadascun.
La major part de les imatges procedeixen de la meva intervenció en rodatges cinematogràfics des de 1986 a 2006.

Aquests fotomuntatges van presentats en caixes de llum (LED) de mesures variables de longitud però totes de 70 cm d'alt.

El text a continuació el vaig escriure fa un temps. Hi exposo algunes reflexions sobres les imatges que ara he pogut fer a la mida i en les condicions que jo volia.
La realització de les caixes de llum es de n'Alger Civis. I les transparències generades per EGM.


SPLIT #9


 / Abans de Split Images /

Un títol: Bi-imatges de Misteri i Poesia. 
***

Visc en el sargit que uneix teles de diversa textura.

***
Retalls, trossos, parts de cossos humans, d'ombres antropomòrfiques, residus, indicis, vestigis enfrontats, separats, acostats arbitràriament per la meva mà guiada per la raó i la desraó.

***
SPLIT # 16

Probablement, la situació on es donen les més escollides troballes en els camps de l'estètica i fins i tot del pensament són les zones de límits, de fronteres. 
Així com hi ha gent que es llença a allò nou, allò desconegut, amb l'esperit d'aventura... jo sempre em veig caminant sobre el lloc on les coses canvien, on es transfereixen d'una banda a l'altre, d'un món a un altre. Camino a sobre l'estreta cinta que els separa _uns cops com a funàmbul, altres potser somnàmbul.
***
Ara que és tard me n'adono on, imperceptiblement, he anat a situar-me: en els llocs propers als canvis, a cavall de les diferències.
Potser és un estat condicionat pels entorns successius en la meva biografia, en el meu esdevenir:
Orígens fronterers. 
Arran de mar, límit entre què és sòlid i fix _viril_ i allò fluid i canviant, _femení.
Infantesa i adolescència entre l'ara i l'ahir.
Oscil·lació periòdica entre la ciència i les lletres, en estudiar.
Després la quietud de la fotografia i el moviment del cinema.
***
SPLIT # 3

La fotografia i el cinema estan lligats per l'origen comú, quasi simultani, de la captació de la realitat visual, que serà virtual.
Entre 1986 i 2006 he estat navegant pels mars de la cinematografia fent el que en diuen "stills" _fotografia d'escenes_ foto-fixe, ras i curt. Això ve a ser com una mena de gran contrasentit doncs es tracta de condensar en una foto tota l'acció d'un pla en el rodatge d'una seqüència que en si mateixa constitueix,_ a l'epoca_ una construcció ficcional del moviment per mitjà de recursos mecànics. D'aquesta particular acció i de certes característiques de les càmeres fotogràfiques mecàniques en sortiran les imatges que ara se'm fan paleses sobre la taula de llum. Són combinacions de retalls de tires de diapositives. De la ben primera imatge de cada rodet, que resultava invariablement incompleta, partida. I molts cops invadida per rajos de llum incontrolada que velava l'emulsió amb resplendors lluminosos de tons entre marrons, taronja, i gammes de groc.
***
De l'atzar i la urgència en tenir el rodet de pel·lícula en posició d'inici per a la execució de les fotos, en resulten imatges fragmentàries, molts cops amb dèficits tècnics que es mostren als ulls de forma incompresible, misteriosa, que interroga la raó i l'arracona molts cops.
A sobre d'aquest atractiu indefinible s'hi afegeix la visió de moltes d'aquestes fraccions de forma conjunta i inesperada sobre la taula de llum. I comença la dansa combinatòria sense resseguir cap pla establert, jugant amb suggeriments de formes, colors, línies, ambients... que salten d'un retall a l'altre. Algunes parelles queden aferrades de primer cop d'ull; altres resten inestables durant un temps o per sempre.
***

Ho deixo. Passen uns mesos.


***
En reprendre "l'enjeu" es va decantant un cert nombre de conjunts que esdevenen en el temps definitius.




Les relacions entre els continguts de les dues parts generen tensions de diferent naturalesa i grau però és difícil establir-ne un guió general. Cada peça és com una càpsula que conté una munió de calfreds, somriures, crits, de pors que són més en l'espectador que en elles mateixes. Dels diàlegs entre les dues parts, en podria brollar una incerta poesia mai escrita que es genera i dissol a cada instant. "Misteri i Poesia" potser  un títol per a la sèrie?

En totes les combinacions la zona de contacte / confluència és com un cosit o també és com una ferida, una ferida lluminosa, un raig intens, elèctric, que resol la tensió acumulada en una espècie de descàrrega / vibració elèctrica permanent. De vegades, just en el marge d'aquests llamps s'intueixen formes que pretenen interactuar les unes amb les altres, de banda a banda. Molts cops són retalls de cossos, ombres mig vistes que fugint per dintre de la llum del raig volen ajustar-se / copular amb les de l'altra banda.

E.O.
Barcelona 14 Setembre 2015

Esp/

SPLIT IMAGES
Imágenes Partidas
Exposición en Palau Solterra de la Fundación Vila Casas
Torroella de Montgrí / Girona
Del 11 de Junio a final de Noviembre 2016

Hoy os propongo unos textos del catálogo de la exposición que espero que os abran el interés para visitar la muestra y antes o después, disfrutar del ambiente de Torroella.
Ya tengo el catálogo (diseñado por Ferran Giménez) que ha quedado muy bien. El texto principal se de Vicenç Altaio. Formidable.
Esta muestra, (ocho obras) es una pequeña selección de una serie de casi 40 fotomontajes de dos piezas cada uno.
La mayor parte de las imágenes proceden de mi intervención en rodajes cinematográficos desde 1986 a 2006.

Estos fotomontajes van presentados en cajas de luz (LED) de medidas variables de longitud pero todas de 70 cm de alto.

El texto a continuación lo escribí hace un tiempo. Expongo algunas reflexiones sobre las imágenes que ahora he podido ampliar a la medida y en las condiciones que yo quería.
La realización de las cajas de luz es de Alger Civis. Y las transparencias generadas por EGM Laboratorios de color.

/ Antes de Split Images /
Un título: Bi-imágenes de Misterio y Poesía.

Vivo en el zurcido que une telas de diversa textura.

Retales, trozos, partes de cuerpos humanos, de sombras antropomórficas, residuos, indicios, vestigios enfrentados, separados, acercados arbitrariamente por mi mano guiada por la razón y la sinrazón.

Probablemente, la situación donde se dan los más escogidos hallazgos en los campos de la estética e incluso del pensamiento son las zonas de límites, de fronteras. Así como hay gente que se lanza hacia lo nuevo, lo desconocido, con el espíritu de aventura..., yo siempre me veo caminando sobre el lugar donde las cosas cambian, donde se transfieren de un lado a otro, de un mundo a otro. Camino sobre la estrecha cinta que las separa —unas veces como funámbulo, otras quizá sonámbulo.
***
Ahora que es tarde me doy cuenta de dónde, imperceptiblemente, he ido a situarme: en los lugares cercanos a los cambios, a caballo de las diferencias.
Quizá es un estado condicionado por los entornos sucesivos en mi biografía, en mi devenir:
Orígenes fronterizos.
Junto al mar, límite entre qué es sólido y fijo —viril— y aquello fluido y cambiante, — femenino.
Infancia y adolescencia entre el ahora y el ayer.
Oscilación periódica entre la ciencia y las letras, al estudiar.
Después la quietud de la fotografía y el movimiento del cine.
***
La fotografía y el cine están unidos por el origen común, casi simultáneo, de la captación de la realidad visual, que será virtual.
Entre I986 y 2006 he estado navegando por los mares de la cinematografía haciendo lo que llaman stills —fotografía de escenas- foto-fija, sin ambajes. Esto viene a ser como una especie de gran contrasentido pues se trata de condensar en una foto toda la acción de un plano en el rodaje de una secuencia que en sí misma constituye —en la época—, una construcción ficcional del movimiento mediante recursos mecánicos. De esta particular acción y de ciertas características de las cámaras fotográficas mecánicas saldrán las imágenes que ahora se me ponen de manifiesto sobre la mesa de luz. Son combinaciones de recortes de tiras de diapositivas. De la primera imagen de cada carrete, que resultaba invariablemente incompleta, partida. Y muchas veces invadida por rayos de luz incontrolada que velaba la emulsión con resplandores luminosos de tonos entre marrones, naranja, y gamas de amarillo.
***
SPLIT # 4

Del azar y la urgencia en tener el carrete de película en posición de inicio para la ejecución de las fotos, resultan imágenes fragmentarias, muchas veces con déficits técnicos que se muestran a los ojos de forma incomprensible, misteriosa, que interroga a la razón y muchas veces la arrincona.
Sobre este atractivo indefinible se añade la visión de muchas de estas fracciones de forma conjunta e inesperada sobre la mesa de luz. Y empieza la danza combinatoria sin reseguir ningún plano establecido, jugando con sugerencias de formas, colores, líneas, ambientes... que saltan de un fragmento a otro. Algunas parejas quedan aferradas de primera vista; otras se mantienen inestables durante un tiempo o para siempre.
***
Lo dejo. Pasan unos meses.
***
Al retomar el enjeu se va decantando un cierto número de conjuntos que en el tiempo devienen definitivos.
Las relaciones entre los contenidos de las dos partes generan tensiones de diferente naturaleza y grado pero es difícil establecer un guión general. Cada pieza es como una cápsula que contiene un cúmulo de escalofríos, sonrisas, gritos, de miedos que están más en el espectador que en sí mismas. De los diálogos entre ambas partes, podría manar una poesía incierta nunca escrita que se genera y disuelve a cada instante. "Misterio y Poesía", ¿quizá un título para la serie?
En todas las combinaciones la zona de contacto/confluencia es como un cosido o también es como una herida, una herida luminosa, un rayo intenso, eléctrico, que resuelve la tensión acumulada en una especie de descarga/vibración eléctrica permanente. Aveces, justo en el margen de estos rayos se intuyen formas que pretenden interactuar unas con otras, de lado a lado. Muchas veces son fragmentos de cuerpos, sombras medio vistas que huyendo dentro de la luz del rayo quieren ajustarse/copular con las del otro lado.
Eduard Olivella

Barcelona, 14 de septiembre de 2015

Eng/

SPLIT IMAGES

Exhibition at  Solterra Palace of the Vila-Casas Foundation
Torroella de Montgrí / Girona
From11 of June to end of November 2016

Today propose you some textes of the catalogue of the exhibition that expect that they open you the enterés to visit the sample and before or next, enjoy the ambient of Torroella.
Already I have the catalogue (designed by Ferran Giménez) that has remained very good. The main text of Vicenç Altaio. Formidable.
With the covers deployed really spectacular.
This show, (eight works) is a small selection of a series of almost 40 fotomontages of two pieces each.
The greater part of the images proceed of my intervention in shooting films since 1986 to 2006.
These fotomontages are presented in boxes of light (LED) of variable measures of length but all of 70 cm high.
The text that comes below wrote it does a time. I expose some reflections on the images that now have been able to do to the size and in the conditions that I wanted.
The realisation of the boxes of light is due toAlger Civis. And the transparencies generated by EGM Laboratoris de Color.


/ Before Split Images /
A title: Bi-images of Mystery and Poetry.

I live in the darn that joins together materials of diverse textures.

The offcuts, fragments, parts of human bodies, of anthropomorphic shades, residues, signs, confronted vestiges, separated, arbitrarily brought together by my hand, guided by reason or none.

The place where perhaps the most important discoveries are made, in the field of esthetics and especially of thought, are in that zone of limits and boundaries. Just as there are people who launch into something new, unknown, with a spirit of adventure ... I always see myself walking where things change, where they transfer from one side to the other, from one world to another. I walk along the fine line that separates them — at times like a tightrope walker, at others like a sleepwalker.
***
Now that I am in my later years, I realize where I have imperceptibly placed myself: in places close to change, astride differences. Perhaps it is a place that is conditioned by the successive surroundings in my biography and my experience.
Frontier origins.
Near the sea, the limit between that which is solid and fixed — virile — and that which is fluid and changing — feminine.
Childhood and adolescence between today and yesterday.
Periodic oscillation between the sciences and arts, in my studies.
Then the calm of photography and the movement of cinema.
***
Photography and cinema are connected by a common, almost simultaneous, origin of capturing a visual reality and turning it into a virtual reality.
Between 1986 and 2006 I have been navigating the seas of cinematography making stills, scene photography, still life photography, that is all. There seems to be a big contradiction here because I attempt to condense into a photo all the action which takes place in a film sequence and which in itself is composed of — at that moment — a fictional construction of movement using mechanical means. From this particular action and from certain characterstics of the mechanical photographic cameras, we get the images that are now revealed on the light table. They are combinations of the offcuts from strips of slides. From the very first image on each roll of film, that invariably came out incomplete, partially cut. It was often contaminated with rays of uncontrolled light that fogged out the emulsion with splendant illuminations of tones between browns, oranges and shades of yellow.
***
SPLIT # 18

Just by chance or due to the urgency of having to get the roll of film in place to start taking photos, fragmentary images emerge, often with technical faults that appear to the eye to be incomprehensible, mysterious, that place reason into question and very often discard it. And on top of this indefinable attraction you can add the vision of many of these fractions laid out together, and unexpectedly, on the light table. And so begins a dance of combining these elements without a prescribed plan of what to expect, and instead, playing with suggestions of shapes, colours, lines and atmospheres — that jump from one offcut to another. Some combinations jump out at first sight, others remain undiscovered for a while, or forever.
***
I leave them there. And let a few months pass.
***
When I resume playing some of these combinations become definite.
The relationship between the content of both parts creates tensions of different kinds, and degree, but it is difficult to establish an overall plot. Each piece is like a capsule that contains a multitude of shivers, smiles, screams, of fears that are more so in the spectator than in the pieces themselves. From the dialogues between the two parts, an uncertain never- previously-written poetry — which is created yet dissolved in each instant — may emerge. Gould "Mystery and Poetry" be the title for the series?
In all the combinations, the point of contact / confluence is like a darn, or perhaps also like a wound, a lit wound, an intense beam, electric, that settles the accumulated tension in a momentary discharge / permanent electrical vibration. Sometimes, just at the edge of these flashes you can detect forms that try to interact with each other, from side to side. They are often offcuts of images of bodies, barely visible shadows that escape the ray of light and seek to adjust, to copulate with those from the other side.
Eduard Olivella
Barcelona, 14 September 2015

1 comentario: